Proposta estatuts
Preàmbul Aquest estatut s'acull a la legislació vigent a Espanya que regula el Dret d'Associació, partint de la Ley Orgánica 1/2002 de 22 de març.
Contingut
- 1 (Article 1. Identitat i àmbits)
- 2 (Article 2. La llibertat tecnològica)
- 3 (Article 3. El Copyleft)
- 4 (Article 4. El maquinari lliure)
- 5 (Article 5. El programari lliure)
- 6 (Article 6. El format i el protocol lliures)
- 7 (Article 7. El maquinari privatiu, programari privatiu, format privatiu i protocol privatiu)
- 8 (Article 8. Principis)
- 9 (Article 9. Mitjans i activitats)
- 10 (Article 10. Finalitats)
- 11 (Article 11. Admissió de membres de l'associació)
- 12 (Article 12. Baixa d'afiliació)
- 13 (Article 13. Contribució material o econòmica)
- 14 (Article 14. Drets dels associats)
- 15 (Article 15. Obligacions dels associats)
- 16 (Article 16. Règim disciplinari)
- 17 (Article 17. Càrrecs en general)
- 18 (Article 18. Òrgans de govern)
- 19 (Article 19. Bases de l'Assemblea General)
- 20 (Article 20. Convocatòria d'Assemblea General)
- 21 (Article 21. Sessió de l'assemblea general)
- 22 (Article 22. Grups de treball)
- 23 (Article 23. Junta permanent de gestió)
- 24 (Article 24. Tresoreria de la Junta)
- 25 (Article 25. Presidència de la Junta)
- 26 (Article 26. Secretaria de la Junta)
- 27 (Article 27. L'acta de reunió)
- 28 (Article 28. Patrimoni)
- 29 (Article 29. Modificació d'estatuts)
- 30 (Article 30. Dissolució)
(Article 1. Identitat i àmbits)
Amb la denominació de «Associació XXXXXXXXX» està constituïda, des de la data de l'assemblea fundacional i per temps indefinit, l'associació que, dins el marc legal vigent al seu àmbit geogràfic, es regula mitjançant el present estatut. El nostre domicili social és XXXXXXXXX i l'àmbit geogràfic d'activitat és principalment Catalunya.
(Article 2. La llibertat tecnològica)
- Entenem aquí com a llibertat tecnològica (LT) aquelles condicions tècniques i formals que afecten principalment a les persones i per extensió a les entitats, consistents en la capacitat de l'usuari per tenir un control assequible i comprensible sobre la seva llibertat d'actuació, les seves eines, les seves dades, la intimitat i la comunicació amb d'altres.
- No es considera assolida la pròpia llibertat tecnològica sense respectar la llibertat tecnològica dels demés.
- Una vegada obtinguda la tecnologia, la llibertat no pot estar condicionada per cap compensació econòmica o material.
- En el marc legal de l'àmbit de l'associació, cal observar la normativa de protecció sobre Dades de Caràcter Personal.
Per demés aspectes sobre la llibertat tecnològica tenim els referents de la Electronic Frontier Foundation (www.eff.org) i la Free Culture Forum (www.fcforum.net)
(Article 3. El Copyleft)
- Definim aquí com entenem el Copyleft, exercici del dret d'autor amb l'objectiu de permetre la lliure distribució de còpies i versions modificades d'una obra o altre treball, exigint que els mateixos drets siguin preservats a les versions modificades. S'aplica a programes informàtics, obres d'art, cultura, ciència, o qualsevol tipus d'obra o treball creatiu que sigui regit pel dret d'autor.
Per a més detalls sobre el Copyleft i la Cultura lliure tenim els referents de la Free Software Foundation (www.gnu.org/copyleft) i la Definition of Free Cultural Works (www.freedomdefined.org)
(Article 4. El maquinari lliure)
Definim aquí com entenem maquinari lliure (ML), que és la denominació dels aparells físics que respecten les següents llibertats de les persones una vegada obtingut l'aparell:
- La llibertat d'utilitzar l'aparell, amb qualsevol propòsit. És necessari l'accés a les especificacions d'ús pel programari i persona que l'utilitzi.
- La llibertat d'estudiar com funciona l'aparell, i modificar l'aparell o el seu disseny per fer qualsevol cosa. És necessari l'accés al disseny font.
- La llibertat de distribuir còpies de l'aparell i del disseny, amb la qual cosa es pot ajudar a altres persones.
- La llibertat de millorar l'aparell o el disseny i fer públiques aquestes millores i versions modificades als demés, de manera que tota la comunitat se'n beneficii. És necessari l'accés al disseny font.
Per implementacions o altres detalls sobre el maquinari lliure tenim el referent de la Free Model Foundry (www.freemodelfoundry.com)
(Article 5. El programari lliure)
Definim aquí com entenem programari lliure (PL), que és la denominació dels programes informàtics que respecten les següents llibertats de les persones una vegada obtingut el programa:
- La llibertat d'utilitzar el programa, amb qualsevol propòsit.
- La llibertat d'estudiar com funciona el programa, i modificar-lo per fer qualsevol cosa. És necessari l'accés al codi font.
- La llibertat de distribuir còpies del programa, amb la qual cosa es pot ajudar a altres usuaris.
- La llibertat de millorar el programa i fer públiques aquestes millores i versions modificades als demés, de manera que tota la comunitat se'n beneficii. És necessari l'accés al codi font.
Per a més detalls sobre el programari lliure tenim el referent de la Free Software Foundation (www.fsf.org)
(Article 6. El format i el protocol lliures)
Definim aquí com entenem format lliure i protocol lliure (FPL), que és la denominació respectivament dels dissenys d'emmagatzematge de dades i d'interacció entre parts que respecten les següents llibertats de les persones que impliquen els programes informàtics:
- La llibertat d'utilitzar el format o protocol, amb qualsevol propòsit.
- La llibertat d'estudiar com funciona el format o protocol, i modificar-lo per fer qualsevol cosa. És necessari l'accés al disseny font.
- La llibertat de distribuir còpies del disseny font, amb la qual cosa es pot ajudar a altres persones.
- La llibertat de millorar el format o protocol i fer públiques aquestes millores i versions modificades als demés, de manera que tota la comunitat se'n beneficii. És necessari l'accés al disseny font.
(Article 7. El maquinari privatiu, programari privatiu, format privatiu i protocol privatiu)
Essent tecnologies lliures (TL) el maquinari lliure, programari lliure, format lliure i protocol lliure, entenem aquí com a tecnologies privatives, aquelles que tenen condicions de prohibició d'alguna de les llibertats que defineixen la respectiva tecnologia lliure.
(Article 8. Principis)
Aquestes són premisses que han de guiar l'associació en prendre decisions:
- No tractar tecnologies privatives si no és per promoure les alternatives.
- Respectar la llibertat tecnològica, prioritzant les persones físiques en aquest respecte.
- Sense lucre ni retribucions personals. No considerem retribucions personals les despeses justificades de funcionament, com per exemple desplaçaments o àpats necessaris per ser lluny de casa.
- Igualtat de tracte.
- La falta d'implicació en els aspectes de l'associació és responsabilitat de les persones sòcies.
- No restringir els destinataris de les nostres activitats.
- No restringir els nostres objectius a una sola plataforma de maquinari o sistema operatiu.
- Utilitzar tecnologies lliures i exercir la llibertat tecnològica en qualsevol àmbit de l'associació.
- Tot el respecte possible pels ecosistemes, especialment en allò que afecta a la tecnologia i el consum material.
(Article 9. Mitjans i activitats)
Aquestes són les formes previstes d'assolir les finalitats de l'associació:
- L'organització de les activitats es farà a partir d'assemblees periòdiques, sens perjudici de què la junta permanent de gestió o grups de treball desenvolupin i posin en pràctica els acords.
- El funcionament tècnic de l'associació es basa en tecnologies lliures i la llibertat tecnològica, com per exemple llistes de correu electrònic per la coordinació i conversa.
- Fer de forma periòdica conferències, tallers o articles relacionats amb tecnologies lliures i la llibertat tecnològica.
- Prendre part del mateix tipus d'activitats organitzades per persones o entitats amb principis, mitjans i finalitats en comú.
- Disposar de locals, en la mesura de les possibilitats econòmiques i de moviment de l'associació.
- Ajudar negocis i entitats basades en tecnologies lliures.
- Intercanviar ajuda amb entitats.
- Prioritzar les trobades presencials segons les possibilitats de l'associació i de les persones associades.
- Interlocutar amb les administracions públiques, empreses privades i d'altres entitats que siguin d'interès per les nostres finalitats.
- Es poden acordar altres activitats que siguin coherents amb els principis, mitjans i finalitats del present estatut.
(Article 10. Finalitats)
Aquestes són les nostres metes, a allò que volem arribar:
- Promoure el desenvolupament, distribució oberta i ús de tecnologies lliures. Tant de forma general com en l'àmbit social i particular.
- Promoure l'ús i estimació del Copyleft. Tant de forma general com en l'àmbit social i particular.
- Promoure el desenvolupament, distribució oberta i ús de les eines i actituds a favor de la llibertat tecnològica.
- Suport mutu entre membres de l'associació i amb altres entitats d'igual a igual.
- Gaudir de les tecnologies lliures.
- Humanitzar les relacions.
(Article 11. Admissió de membres de l'associació)
- Es pot associar, en el marc legal, qualsevol ésser humà que ho faci de forma lliure, per pròpia voluntat i no contravingui el present estatut en allò que afecta l'associació. Qui tingui interès en associar-se ha de tenir accés al present l'estatut per consultar-lo. Aquest precepte s'ha de comunicar almenys en el moment d'afiliació.
- Les entitats (persones jurídiques) també es poden associar, essent subjectes a un règim d'igualtat respecte a les persones físiques en tot allò que no s'estipuli res d'específic. És necessari que la seva política interna en Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) tendeixi a favor de la llibertat tecnològica i les tecnologies lliures.
- Són competents per admetre nous associats la Junta permanent de gestió, opcionalment una persona nomenada per aquesta gestió, i l'Assemblea General Ordinària.
- Hi ha 2 tipus de d'associat: les persones físiques (humans individuals) i les entitats (persones jurídiques com empreses, associacions, institucions, etc.), sens perjudici dels articles o acords d'Assemblea General Ordinària que compensin desavantatges personals o de les mesures disciplinàries.
- L'òrgan competent pot requerir documentació o proves que avalin el compliment de requisits, com pot ser el protocol o directrius internes d'una entitat sobre les TIC o altres.
- L'alta es formalitza amb la signatura d'una fitxa amb almenys les dades personals que siguin necessàries per la relació amb l'associació i els demés associats, i que dipositarà la Secretaria de la Junta.
- Per les persones físiques l'alta és efectiva des del moment en què l'òrgan o càrrec competent l'admet com a vàlida. Per les entitats l'alta és efectiva quan l'aprova l'assemblea general.
- Quan es tracti de causes no previstes pel present estatut, només l'assemblea general és competent per rebutjar afiliacions, i la resolució ha de constar motivada i ser coherent amb el present estatut.
(Article 12. Baixa d'afiliació)
- Qualsevol associat pot comunicar per escrit la baixa voluntària als mateixos que admeten les altes.
- No contribuir materialment en el què s'hagi estipulat porta a tractar el tema com a punt en Assemblea General Ordinària, acordant-se una baixa explícita o una solució alternativa.
- Contravenir el present estatut porta a tractar el tema en assemblea general, acordant-se una baixa explícita o una solució alternativa.
- Per un conflicte amb d'altres associats que l'assemblea general resolgui amb la baixa i/o exclusió.
- La baixa com a associat té efecte immediat quan compleix els supòsits i es comunica per escrit.
- L'assemblea general pot acordar per qualsevol baixa la devolució de contribucions fetes per l'antic associat.
(Article 13. Contribució material o econòmica)
- L'Assemblea General Ordinària pot acordar quotes periòdiques imprescindibles per mantenir-se com a membre de l'associació, sense perjudici d'acords de compensació de desavantatges personals. La quantitat o fórmula de la quota ha d'estar expressada en moneda de curs legal a l'àmbit territorial, i opcionalment, a més a més, expressada en alternatives concretes. També han d'estar expressades les formes de pagament acceptades per la Tresoreria de la Junta.
- Les persones associades poden fer voluntàriament, contribucions superiors a les acordades. Si són en diners no poden superar el 30% de la contribució mínima dels demés associats. Si són materials no hi ha límit però no hi ha contrapartides ni etiquetatge o publicitat d'aquest fet.
- No socis poden fer contribucions de qualsevol mena, concretades i aprovades a l'assemblea general. Si la contribució econòmica supera el màxim que tenen els associats, el contribuent no es pot associar fins passat un any.
(Article 14. Drets dels associats)
- Fer propostes per ser tractades a l'assemblea general o grups de treball on s'hi hagi inscrit.
- Inscriure's voluntàriament a grups de treball quan es formen, i després si no ho impedeix el funcionament particular que s'hagi estipulat.
- Accedir a tota la documentació de l'associació, sens perjudici de les mesures que s'estipulin sobre llibertat tecnològica.
- Promoure la celebració d'assemblees, en comunicació transparent amb la junta permanent de gestió i a través d'aquesta amb la resta de persones associades.
- Fer servir els recursos de l'associació de forma coherent amb el present estatut, però sense interferir en acords d'assemblea o d'altres activitats en curs, ni posar en risc el projecte de l'associació.
- Assistir, almenys com a observador, a qualsevol reunió de l'associació que li afecti.
- En el cas dels òrgans dels quals en formi part, com és també l'assemblea general, a assistir en peu d'igualtat, veu i vot.
- Elegir o ser elegit per qualsevol càrrec, sense perjudici de mesures disciplinàries o condicions d'idoneïtat reconegudes pel present estatut.
- La llibertat de consciència en relació a qualsevol activitat de l'associació, la qual cosa comprèn poder renunciar explícitament a exercir càrrecs que li siguin nomenats o a estar un grup de treball en concret. No és renunciable el dret i participació en l'assemblea general ni obligacions que li estableixi el marc legal.
- A impugnar els acords dels òrgans de l'associació que estimi contraris al marc legal, o a l'estatut, o a proposar esmenes a les actes de reunió que puguin no ser fidels a la realitat.
- Sol·licitar i obtenir explicacions sobre la gestió de qualsevol càrrec o òrgan, a la reunió on aquest li toca informar.
- Accedir a un exemplar actualitzat del present estatut sempre que les dependències de l'associació siguin obertes, amb la possibilitat de fer-se una còpia.
(Article 15. Obligacions dels associats)
- Compartir les finalitats de l'associació i col·laborar per aconseguir-les.
- Implicar-se activament en les propostes que promogui com a persona associada
- Respectar aquest estatut en tot allò que afecti els demés associats i l'associació en conjunt, incloent els acords dels seus òrgans.
- Donar-se de baixa si té intenció d'actuar o preveu actuar contravenint el present estatut en allò que afecti l'associació o els demés associats.
- Quan les persones, a causa d'altres obligacions, utilitzen tecnologies privatives o restrictives amb la llibertat tecnològica, l'associació no exigeix que ho deixin d'utilitzar. En tot cas, en el marc d'activitat de l'associació o afectació als demés associats, han de ser transparents al respecte i minimitzar-ne l'ús.
- Fer les contribucions que li corresponguin per acord de l'assemblea general.
- Els socis no poden representar l'associació si no és per acord de la mateixa.
(Article 16. Règim disciplinari)
- Qualsevol conflicte on les persones implicades, afectades o responsables no han pogut pactar i realitzar una solució ha de ser traslladat a l'assemblea general per acordar-se una resolució o sanció proporcional a la gravetat del problema. Es poden considerar infraccions lleus, greus i molt greus.
- L'assemblea general pot proposar mesures integradores de resolució de conflictes entre associats davant els problemes, i també: Per problemes lleus pot establir exclusions a Grups de Treball o reunions que no siguin l'Assemblea General; per problemes greus pot establir addicionalment exclusions de l'assemblea en curs i la cessació de càrrecs; per problemes molt greus o irresolubles addicionalment pot acordar la baixa d'associació de les persones que són part en el conflicte.
- L'acord de cessació o baixa disciplinària ha d'incloure un termini d'exclusió per a què les persones afectades puguin ser admeses de nou.
- Un termini d'exclusió acordat no pot superar la durada màxima que hi ha per ostentar càrrecs, però aquest pot ser renovat amb una nova exclusió per acord explícit de l'Assemblea General Ordinària, sempre revisant de nou els motius de l'anterior exclusió.
- Tot acord que s'hagi pres sobre un conflicte ha de constar motivat a l'acta de la reunió o òrgan competent.
- Tot càrrec o òrgan de l'associació ha de fomentar la resolució pacífica, dialogada i extrajudicial de conflictes de convivència o comunicació: entre membres de l'associació, de membres amb tercers sobre temes relacionats amb l'associació, o de l'associació amb tercers. La única excepció és si l'assemblea general considera que la via judicial és la única solució en un conflicte que determina el compliment de les finalitats en aquest estatut.
- Qualsevol mesura sobre un conflicte requereix escoltar prèviament les parts en conflicte, i admetre l'aportació d'evidències que han de ser valorades per cadascun dels plantejaments. També requereix una actuació transparent i informada davant les parts en conflicte.
(Article 17. Càrrecs en general)
Aquestes estipulacions afecten a tota mena de càrrecs de l'associació:
- Tot òrgan de l'associació té almenys un càrrec.
- Els càrrecs de l'associació són únicament de gestió per tal de promoure el compliment dels acords del conjunt, fer tràmits necessaris, i informar de seguiment i resultats a l'òrgan que l'ha escollit o addicionalment a l'assemblea general. Això sense perjudici d'altres imperatius del marc legal.
- Tot òrgan que no sigui la Junta permanent de gestió pot renovar i reorganitzar de forma autònoma els seus càrrecs, mentre no contravingui condicions de l'assemblea general i es faci en reunió igualitària dels seus membres. Això es pot fer en qualsevol moment que s'hi proposi i s'hi acordi.
- Un càrrec pot formar els seus propis grups de treball i dissoldre els mateixos que hagi creat, que només són un suport a les funcions del mateix càrrec. En aquest cas la responsabilitat de gestió recau sobre el grup de treball però la responsabilitat d'informació i coordinació la manté el càrrec de referència.
- Un càrrec té el deure de promoure grups de treball i demanar ajuda si no dóna a l'abast per les seves funcions.
- Tota persona té una durada ordinària d'un any en un mateix càrrec, després del qual, l'òrgan que la va escollir ha d'acordar de forma explícita: el relleu per una altra persona, o bé una nova pròrroga de fins a un any, o bé l'extinció del càrrec si aquest no és imprescindible.
- La pròrroga consecutiva màxima d'una persona en un mateix càrrec és per un any addicional a l'ordinari.
- La composició de tots els càrrecs de l'associació ha de ser informada a l'assemblea general davant qualsevol canvi o pròrroga.
- Són causes de cessació en un càrrec: voluntària, acordada en qualsevol moment per l'òrgan que l'ha escollit, acordada en qualsevol moment per l'assemblea general, o automàticament per baixa com a membre de l'associació.
- En finalitzar una persona en un càrrec cal informar a l'òrgan que l'ha escollit sobre la gestió en el seu període.
- La Tresoreria de la Junta i qualsevol tresoreria addicional han de treballar conjuntament, i la primera pot determinar formes de gestió quan li afectin i li siguin necessàries.
(Article 18. Òrgans de govern)
Aquests són els únics òrgans que governen afers de l'associació:
- L'assemblea general, que governa l'associació i està subjecta al present estatut. És l'únic amb capacitat d'aprovació d'actes de reunió també d'altres òrgans.
- La junta permanent de gestió (JPG), que governa l'associació només en base a les atribucions del present estatut i dels acords d'assemblea.
- Els grups de treball, que governen el seu propòsit encarregat amb els mitjans i principis estipulats. Estan subjectes directament a l'òrgan o càrrec que els hagi creat, sense contravenir els acords de l'assemblea general.
(Article 19. Bases de l'Assemblea General)
- L'assemblea general és l'òrgan sobirà dins l'associació, en forma de reunió, pel qual es convoca tots els membres de l'associació.
- Dins el marc del present estatut, s'hi pot acordar qualsevol afer general o detall de l'associació, incloent l'aprovació de reglaments que desenvolupin la normativa, protocols tècnics i d'actuació i guies de bones pràctiques. És competent en tots els afers, sense perjudici de la protecció als drets de les persones.
- L'Assemblea General Ordinària és aquella que se celebra per no sobrepassar els marges de periodicitat o que ja té acordada la seva data i com a ordinària a l'anterior assemblea. Les demés assemblees generals són extraordinàries.
- La periodicitat de les assemblees generals ordinàries és amb una separació màxima de 2 mesos, i mínima com permeti el termini de convocatòria.
- Tots els membres de l'associació queden subjectes als acords de l'Assemblea General, incloent els absents, els que en discrepen i els presents que s'han abstingut de votar; això sense perjudici del dret a l'objecció de consciència reconegut al present estatut.
- Fins a 4 persones poden ser necessàries conjuntament per acreditar internament els acords d'una assemblea. A complir: la persona que prengué acta pels esmentats acords, la que prengué acta d'aprovació de la primera, algun dels presidents d'aquestes assemblees i un membre de la JPG.
(Article 20. Convocatòria d'Assemblea General)
- La Junta permanent de gestió porta a terme l'anunci i convocatòria de totes les persones associades amb exposició escrita de la mateixa al domicili de l'associació. L'Assemblea General Ordinària pot acordar mitjans addicionals per la difusió de la convocatòria, mentre la comunicació es lliuri a les destinacions individuals que faciliti cada membre de l'associació. El correu electrònic ja és un mitjà vàlid pels socis que ho indiquin.
- La convocatòria d'assemblea general s'ha de confirmar o suspendre per escrit amb un mínim de 8 dies d'antelació i ha de contenir: el lloc, data, horari, ordre del dia definitiu, annexos escrits que hagi aportat gent per punts concrets de proposta, informació o debat.
- L'admissió o esmena de punts per un ordre del dia es tanca com a molt tard el dia abans d'enviar-se la convocatòria.
- Tota convocatòria d'assemblea s'ha d'haver proposat. Per proposar la celebració d'una assemblea general cal que almenys una persona associada entregui a la JPG un anunci adreçat a tots els associats proposant també el termini d'admissió de punts, almenys un punt de contingut, dia i lloc de la reunió.
- Tota proposta de convocatòria ha d'haver estat anunciada amb almenys 8 dies d'antelació al tancament de l'ordre del dia, termini en el qual la JPG ha d'haver inclòs els punts per l'ordre del dia provinents de qualsevol persona associada, mentre siguin respectuosos amb les persones.
- La promoció social d'una assemblea es fa per escrit i consisteix en que més del 10% dels socis proposen una convocatòria extraordinària.
- La junta permanent de gestió és la que tramita les propostes d'assemblea, anunciant-les incondicionalment i pels mateixos canals que les convocatòries definitives, admetent contribucions respectuoses que afegeixi qualsevol altra persona, i convertint-les en convocatòria si ho considera convenient, o incondicionalment en allò que afecti una promoció social d'assemblea.
- Si una proposta d'assemblea no concreta algun detall, queda a criteri de la JPG, i si el termini de celebració no està concretat la JPG el pot establir fins a un màxim de 30 dies. Qualsevol detall el pot negociar la JPG amb els proposants de punts en conjunt, però la JPG pot fer prevaler el compliment d'estatuts, acords d'assemblea i que sigui una seu de l'associació el lloc de celebració. L'assemblea pot referendar o censurar en qualsevol moment aquestes intervencions, així com pot acordar qualsevol altre lloc per celebrar una reunió o assemblea en concret.
- L'ordre del dia d'assemblea ha de començar amb elecció de la mesa, aprovació o no d'actes anteriors, punts d'informació general si s'escau, i després dels demés punts proposats admesos ha d'acabar amb un punt d'assumptes diversos.
(Article 21. Sessió de l'assemblea general)
- La mesa de l'assemblea l'ha de formar almenys un soci que prengui acta com a secretari i una altre soci que presideixi la reunió, es forma a l'inici de l'assemblea per lliure elecció entre els socis assistents, i poden haver més membres per repartir o afegir funcions.
- Fins que no s'ha nomenat presidència en una assemblea, qualsevol arbitratge el porta la JPG amb els seus membres assistents. La presidència que es nomeni pot completar l'acord de formació de la mesa, la qual és imprescindible per tenir plenament constituïda l'assemblea. Si cal arbitratge i no hi ha ningú de la JPG, l'associat assistent de més edat l'exercirà.
- Amb menys de 3 associats assistents, l'assemblea s'ha de suspendre i així ha de constar en acta. Aquesta suspensió es pot fer sense haver format mesa.
- La presidència d'una assemblea vetlla pels drets de participació de les persones reunides, pel compliment dels objectius de convocatòria, per procurar el compliment de l'horari, per donar torn de paraula, per moderar la longitud de les intervencions, per ajornar temes perifèrics al punt d'assumptes diversos, pel tractament ordenat dels punts, per fer constar explícitament les propostes, escrutinis i conclusions de cada punt.
- La persona que pren acta pot fer que la presidència aturi l'assemblea per mantenir el seu ritme d'escriptura. La presidència també pot exercir l'ordre a l'assemblea si li cal per complir les seves funcions.
- Les tasques de la mesa es poden repartir en més persones per raons d'horari o de tasques.
- Una vegada formada la mesa, l'assemblea ha d'acordar l'admissió o no d'observadors que s'hagi proposat i informat durant la preparació de la convocatòria. No es preveu cap altre accés com a observador.
- L'acta ben escrita d'una assemblea ha d'estar a disposició de totes les persones associades en un termini màxim de 16 dies, de la qual cosa n'és responsable tota la mesa però principalment el prenedor d'acta.
- Les propostes les fa almenys una persona en concret com a membre de l'associació, sigui per la convocatòria o sigui en el transcurs d'un punt de l'ordre del dia sobre el mateix afer, o bé les posa la JPG d'ofici a l'ordre del dia si són externes o ineludibles. Addicionalment, en qualsevol moment es poden proposar acords disciplinaris sempre i quan el problema hagi sobrevingut després del tancament de l'ordre del dia i la resolució no pugui esperar la següent assemblea ni una resolució voluntària.
- Es poden prendre acords en aquells punts no informatius que tractin un tema en concret, han de ser acords sobre aquell tema, i han de partir d'almenys una proposta. Els únics acords addicionals que es poden prendre al llarg de l'assemblea són la inclusió de nous punts per la següent assemblea.
- Pels acords de l'Assemblea General es busca el consens, però es poden arribar a adoptar en general per majoria simple de les persones presents, quan els vots afirmatius superin als negatius.
- Els acords sobre mesures disciplinàries, federació amb altres entitats, requereix el vot a favor de més de dos terços dels assistents de ple dret.
- El vot en assemblea d'una persona associada no es pot delegar en una altra. Si bé el vot es pot enviar per correu postal o correu electrònic per causa justificada i amb anticipació d'un dia, sense cap ambigüitat en el seu sentit ni contingut. El vot enviat anticipadament es contempla sempre i quan la persona no asisteixi a l'assemblea.
- De forma predeterminada, cap votació a l'associació no és secreta entre els presents, i a l'acta només és necessari que consti individualment i copiat el vot enviat per escrit.
(Article 22. Grups de treball)
- Els grups de treball es creen i dissolen per acord de l'assemblea general o d'altres òrgans segons es contempla al present estatut, on es fa constar almenys primers inscrits, persona Dinamitzadora, objectius a complir, i temps de durada que pot ser indefinit.
- L'assemblea o òrgan creador pot estipular condicions d'idoneïtat per inscriure's a un grup de treball, només per establir mínims d'edat o de coneixements en l'afer que l'ha d'ocupar.
- Els grups de treball poden tenir les seves pròpies reunions per tractar només els temes que afectin als seus objectius o activitats, que han de ser almenys de 2 membres, i on els acords es poden prendre per consens o per majoria simple.
- Un grup de treball no pot ser a la pràctica el relleu que substitueixi completament un càrrec.
- La Dinamitzadora d'un grup de treball ha d'informar dels acords i gestió com a mínim a l'òrgan o càrrec que l'ha creat, i aquest altre n'incorporarà un resum, acreditació o allò rellevant a la seva pròpia informació destinada a l'assemblea general.
- En un grup de treball cadascú és responsable de les pròpies decisions, i els seus membres en conjunt son responsables de les decisions preses en grup, que s'executen en grup o per designació.
(Article 23. Junta permanent de gestió)
- L'associació ha de mantenir una Junta permanent de gestió (JPG) amb els càrrecs necessaris, i convocar-se en assemblea general quan calgui per complir-ho.
- El propòsit de la JPG és vetllar pel compliment dels acords d'assemblea i del present estatut, sempre sotmetent-se als mateixos. La JPG també està habilitada per poder executar els acords de qualsevol òrgan que estiguin desatesos o no tinguin persones designades.
- La JPG és l'òrgan predeterminat de representació de l'associació, sense perjudici de què l'assemblea general pot nomenar altres delegacions per afers concrets i puntuals.
- La junta permanent de gestió està composada només per membres de l'associació escollits en assemblea general i amb funcions diferenciades. En cas de nomenar-se en assemblea extraordinària, han de ser ratificats en ordinària, sens perjudici de començar ja en funcions des del moment en què acceptin el nomenament.
- La Junta permanent de gestió pot tenir les seves pròpies reunions per tractar només els temes que afectin als seus objectius o gestió, i com a mínim amb 2 dels seus membres.
- Els càrrecs imprescindibles de la JPG són: Presidència de la Junta, Tresoreria de la Junta i Secretaria de la Junta. L'assemblea general pot acordar que hi hagi els càrrecs addicionals que estimi convenient.
- Per tots els càrrecs es nomenen persones físiques, i una mateixa persona no pot tenir més d'un càrrec dels que composa la JPG.
- Qualsevol membre de la JPG pot promoure una reunió de la mateixa junta, en coordinació amb la seva presidència.
- Els acords que competeixen a la JPG els pren per consens o bé per majoria simple mitjançant la reunió de la mateixa, i de les seves decisions i gestió ha de donar compte a l'Assemblea General Ordinària. Només en cas d'empat el membre de més edat té el vot de qualitat.
- Les decisions que competeixen en exclusiva a un càrrec les pot prendre a soles, i dels seus acords i gestió ha de donar compte a l'Assemblea General Ordinària. La creació o dissolució de grups de treball s'acorda en reunió de JPG.
- La JPG reunida també pot prendre acords per afrontar situacions que no pot afrontar l'assemblea general, com és per exemple una urgència major que el calendari programat de convocatòria de la següent assemblea general. L'assemblea general pot referendar o modificar en qualsevol moment aquests acords, i els ha de conèixer.
- Almenys un membre de la JPG ha d'assistir a les assemblees generals per donar-los obertura fins el nomenament de presidència. Tota la JPG és responsable de forma solidària d'aquest deure.
- La gestió dels càrrecs de la JPG es valora en Assemblea General Ordinària per la seva aprovació o no.
- Fins a 3 persones poden ser necessàries conjuntament per acreditar internament els acords de reunió de la JPG. A complir: la persona que prengué acta pels esmentats acords, la que prengué acta d'aprovació de la primera, i algun dels presidents o coordinadors d'aquestes reunions.
(Article 24. Tresoreria de la Junta)
- Vetlla per la transparència econòmica, facilitat de control per part de les persones associades, i que els moviments econòmics es basin sempre en acords d'assemblea.
- Recapta les contribucions materials o en diners.
- Té ple accés als fons econòmics de l'associació, i per això de forma predeterminada també està inclosa en la titularitat de dipòsits si l'associació té diners en comptes bancaris. L'assemblea general pot nomenar diferents persones per l'accés puntual o ordinari a dipòsits bancaris.
- Executa els acords econòmics de l'associació, i té autonomia per altres moviments només en allò que l'Assemblea General Ordinària li hagi establert límits de valor.
- Informa sobre la gestió encarregada almenys a totes les assemblees generals ordinàries.
- La informació sobre la gestió de qualsevol tresoreria ha de ser escrita, ha d'incloure saldos i patrimoni, sumatori d'ingressos i despeses passats, previsió d'ingressos i despeses i llista cronològica de moviments d'entrada i sortida.
- Les obligacions documentals, administratives o comptables només s'estenen si ho requerís el marc legal o convenis que tingui l'associació amb tercers.
- L'exercici econòmic de l'Associació comprèn de forma ordinària l'any natural, amb data d'obertura a 1 de gener i tancament el 31 de desembre. Adicionalment, el canvi en el càrrec de Tresoreria de la Junta comporta el tancament d'exercici per la gestió sortint, i obertura d'exercici per la gestió entrant, sobre les dates de canvi.
- Els comptes de cada exercici econòmic es valoren en Assemblea General Ordinària per la seva aprovació o no.
- Cal conservar tots els comprovants pels moviments econòmics fins a un any d'antiguitat, i fins al final del període de gestió del càrrec.
- Cal conservar tots els informes de tresoreries de forma indefinida.
- Anuncia si el càrrec de Presidència de la Junta ha quedat sense cobrir o està desaparegut, i pot nomenar provisionalment membres de l'associació per cobrir-ne les funcions fins que l'assemblea general resolgui.
(Article 25. Presidència de la Junta)
- El President o Presidenta de la Junta coordina la Junta Permanent de Gestió (JPG) a tots els efectes de funcionament, vetllant per la seva cohesió, eficàcia i democràcia interna.
- Anuncia les vacants de càrrecs que hagin quedat sense cobrir o estiguin desapareguts, i pot nomenar provisionalment membres de l'associació per cobrir-ne les funcions fins que l'assemblea general resolgui.
- Informa sobre la gestió encarregada almenys a totes les assemblees generals ordinàries.
- Representa de forma predeterminada la JPG per qualsevol afer intern o legal, sense perjudici de què la JPG pot nomenar un membre diferent de la mateixa JPG per afers concrets i puntuals.
- Representa de forma predeterminada l'associació per qualsevol efecte intern o legal, sense perjudici de què l'assemblea general pot nomenar delegacions diferents per afers concrets i puntuals.
- Les funcions de representació inclouen els tràmits que necessitin els grups de treball per portar a terme el seu propòsit dins els marges que se li hagi atribuït al grup de treball.
- Té qualsevol funció addicional que li sigui delegada explícitament per la JPG o l'assemblea general.
(Article 26. Secretaria de la Junta)
- Manté almenys una relació actualitzada dels associats, que faciliti gestions com convocatòria, enviament de circulars i coordinació als càrrecs que competeixi en cada cas.
- Administra la custòdia de la documentació de l'associació, complint i fent complir el respecte per la llibertat tecnològica.
- Té la facultat de certificar els fets documentats de l'Associació, incloent els acords presos als diferents àmbits, i sens perjudici de la prèvia acreditació especificada en altres disposicions.
- Informa sobre la gestió encarregada almenys a totes les assemblees generals ordinàries.
- La informació sobre la gestió de qualsevol Secretaria ha d'incloure l'estadística de membres del seu àmbit.
- Anuncia si ambdós càrrecs de Presidència de la Junta i Tresoreria de la Junta han quedat alhora sense cobrir o estan desapareguts, i aleshores pot nomenar provisionalment membres de l'associació per cobrir-ne les funcions fins que l'assemblea general resolgui.
(Article 27. L'acta de reunió)
L'acta de qualsevol tipus de reunió o assemblea ha d'existir almenys en paper i ha de contenir com a mínim:
- Tipus i àmbit de reunió, com a títol
- Lloc, data, hora d'inici, quantitat d'assistents a l'inici i condició (socis o observadors).
- Els noms dels delegats que actuen en nom d'entitats. Si comença amb menys de 8 assistents, els noms de tothom.
- Un relat cronològic de la reunió, separat pels punts que es tracten amb el seu títol.
- Detallant les propostes i qui les fa.
- Detallant les conclusions a les quals s'arriba a cada punt, i destacant el terme «Acord» si és el cas.
- Detallant els escrutinis pels acords que no hagin tingut consens o unanimitat, i comptant les abstencions i vots per cada opció.
- Incloent els apunts que demani expressament la presidència.
- Amb extracte d'aquelles informacions de gestió de càrrecs que es diguin de forma oral i no escrita.
- Amb altres apunts que el prenedor consideri: sobre explicacions, debat, o allò que passi durant la reunió.
- Annexos a partir de tots els escrits que els assistents aportin i concerneixin a l'assemblea. L'acta ha d'esmentar els annexos existents.
- Els punts de l'ordre del dia que no s'hagin tractat s'han d'esmentar igualment, i què s'ha decidit fer amb ells.
- Hora i número d'assistents a la finalització.
- Signatura de les persones que han pres acta en un exemplar en paper.
(Article 28. Patrimoni)
- L'associació comença sense cap patrimoni.
- Els bens de l'associació són formats a partir de les contribucions previstes al present estatut.
- En cas de dissolució de l'associació, el romanent net de tots els seus bens serà donat a l'entitat o entitats possibles més afins amb els principis, mitjans i finalitats d'aquesta associació, destinació que pot designar o delegar l'Assemblea General Ordinària.
(Article 29. Modificació d'estatuts)
Casos per modificar el present estatut:
- Per acord unànime en Assemblea General Ordinària.
- Per acord en Assemblea General Ordinària amb el vot a favor de més del 50% de les persones associades i que també hi hagi el vot a favor de més de dues terceres parts dels assistents de ple dret.
(Article 30. Dissolució)
- Poden ser causa de dissolució de l'associació: Un acord que compleix els mateixos requisits que per modificació d'estatuts. Altrament, per acord de majoria simple dels assistents en Assemblea General Ordinària en el cas que 3 assemblees generals ordinàries anteriors no hagin aconseguit obtenir una JPG.
- L'assemblea que acordi la dissolució ha de designar les persones liquidadores o la delegació de la liquidació en tercers, com per exemple els beneficiaris de la donació de bens. Tant l'assemblea com els liquidadors han de respectar les estipulacions sobre Patrimoni.